El principi de funcionament d'un bufador es basa en la teoria de la transferència d'energia cinètica de la mecànica de fluids. Quan l'impulsor gira a gran velocitat accionat per un motor, les pales intercanvien impuls amb les molècules de gas. Sota l'acció de la força centrífuga, el gas es llança al llarg de la vora exterior de l'impulsor, formant un flux d'aire d'alta pressió-.
Aquest procés de conversió d'energia segueix l'equació de Bernoulli, que diu que la suma de l'energia cinètica i l'energia de pressió estàtica es conserva. En comparació amb els ventiladors normals, els ventiladors converteixen eficaçment l'energia cinètica del gas en energia de pressió mitjançant una estructura voluta especialment dissenyada. El rang de pressió típic pot arribar a 0,1-1,5 kgf/cm², la qual cosa és clau per a la seva capacitat de lliurar aire a llargues distàncies.
Els ventiladors moderns utilitzen la teoria del flux tridimensional per optimitzar el disseny de l'impulsor i, mitjançant la simulació CFD (Computational Fluid Dynamics), l'eficiència es millora fins al 85%. Prenent com a exemple una determinada marca de ventilador centrífug, utilitza un impulsor d'aliatge d'alumini corbat-enrere, que pot generar una pressió del vent de 10 kPa a una velocitat de 2900 rpm, amb un soroll controlat per sota dels 75 decibels. Aquest disseny precís permet que el ventilador superi amb escreix els equips de ventilació tradicionals en termes d'eficiència energètica.
